A quí no li agrada riiure?
Últimament m'estic viciant als monòlegs, són meus i intentaré posar-los aquí.
Amb perdó a tots els cristians practicants ! La cosa va de cures
Són dos cures:
- Pare Bençeslao, amb tots els últims canvis de l'iglesia, vostè creu que arribarem a veure als cures casats??
- Nosaltres no, però els nostres fills si.
A vegades hem pregunto la pregunta eterna de si els cures i monges es fan palles... No és algo que realment m'interessi però és un bon punt per no fer-me mai cura.
Existència espiritual? Crec que es perden algo essencial.. pobrets...
Després passa el que passa..
Però on hi hagi bon vi...
Ja no es perden tant o es perden més encara:
- Bençeslao, com resava aquella oració?
- Si home, ave maria plena de esgràcia, lliureu-nos dels pecadors... Marededéu no me'n recordo de com seguia...
- Ah si Bençeslao, aquest vi es brutal
- Plena de gràcia...
- Enriute'n dels pecadors
- Amén.
I ja està... No feia falta saber més mentre repartissis l'eucaristia amb el vi del Bençeslao entre els congregats.
El Pare Bençeslao llavors podia donar llargues xerrades sobre la fermentació i refinament del vi que tothom estava content i expectant.
Es creava tal ambient d'alegria i perdó que al moment de donar-se les mans la gent ja no es dona les mans sinó que s'abrasaven uns els altres es petonejaven i gaudien com mai de la seva companyia.
Ah en Bençeslao, què tan famós es va fer... Que van erigir una estàtua sostenint una garrafa de vi entre les mans en honor seu, fins i tot es deia que curava la ceguera i aixecava als morts.. !!
Després d'ell, ja res va ser el mateix.
