En un futur no molt distant, en una escola allunyada de tota societat coneguda...
Grans passos per els éssers humans avançant en tecnologia! promeses de polítics de tots els governs del món! d'una vida millor! a un altre planeta.. mà d'obra barata van ser un cop allà, construint el que era el futur.. un futur per a tots, però no per a tots, per als terrícoles, va ésser una maledicció...
Varen construir-se moltes ciutats avançades des de llavors, varen deportar-se de tornada a la terra molts milers de treballadors un cop feta la feina, doncs només aquells amb molts negocis i contactes podien realment viure allà...
Això va dividir per complet a la Terra, van haver grans manifestacions que fàcilment es convertien en carnisseries per part dels governs i els seus cóssos de seguretat el que va provocar encara més violència per part dels ciutadans de classes mitjanes o pobres i finalment... l'evacuació...
L'evacuació general d'aquells que tenien suficients diners per haver-se comprat terres i el tiquet a mart... d'aquells que es gosaven posar en un graó per sobre! d'aquells que es miraven als de sota com a inferiors.. Separant-se per complet, dessarraigant la classe alta de tot lo demés... el capitalisme va acabar per a tots nosaltres...
"Estàvem molt equivocats, com viure així? amb aquestes diferències de classes?"
Ara no, Albert, deixa'm acabar.
La situació era molt perillosa, sense governs, sense protecció ni seguretat va governar l'anarquia per molts anys, alguns pobles van reaccionar establint un cap, forces de seguretat i normes, per a protegir-se del que pogués venir de fora, d'altres no van tenir tanta sort...
Tots sabeu que els diners eren la moneda de canvi de llavors. Doncs, com sabeu, llavors van deixar de ser-ho, tornant al intercanvi de béns més útils, deixant a un lloc els papers de colors.
"En Marc, un amic, en fa col·lecció!"
Albert..
"Però mestre... ell diu que tornaran a ser la moneda de canvi general!!"
Això és més que discutible, doncs no tot s'hauria de poder canviar amb papers de colors..
"Albert, deixa acabar al mestre!"
Per on anavem? Ah si.. si, l'agricultura! els pobles que van aconseguir normalitzar-se van sobreviure gràcies a la subsistència que donen l'agricultura, la ramaderia i la pesca, els camps van tornar a ser sembrats, el bestiar alimentat i els rius i llacs tornaven a ser pescats per aficionats i professionals.
Alguns se'ls donava bé l'electricitat, d'altres eren tècnics professionals, en el nostre cas no ens va ser difícil reconnectar i mantenir la llum que tenim encara avui dia. Les feines oficials es pagaven amb menjar diari i un lloc on viure, aquí encara seguim oferint el mateix tracte per aquells que vinguin de fora.
A fora, actualment, els tractes són més o menys iguals, però ningú t'assegurarà que es compliran, heu d'anar amb compte amb aquestes coses! Procurant tenir un pla per si algo fallés.. Els pobles que creixen i els llocs amb somriures solen ser bones opcions per assegurar-se el pagament.
"El meu pare diu que no hi ha escopeta que no asseguri el tracte final..."
Si, Maria, però segurament no sigui la millor opció...
Utilitzeu el cap, reflexioneu sempre en solucions evitant la violència, sempre que es pugui i confieu en vosaltres mateixos fills meus! Aneu i floreixeu! Floreixeu!!
© Dorje, propietat intel·lectual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada