Procrastination

Quantes vegades he començat a fer un projecte i l'he anat ajornant fins a tenir que fer tota la feina a l'últim moment o no acabar-ho després de tot.

Vas a comprar i quan tornes a casa te'n adones que t'has deixat les magnífiques patates, aquells tubercles tan ben parits que queden bé amb tot i aporten bastant. Et dius a tu mateix, "maleït sia, haig de comprar patates" i ho deixes per l'any demà, "ja ho faré demà", dius, doncs el temps apreta.

Resulta que l'any demà no hi vas ja que, "avui no tinc pensat de cuinar res amb tubercles" i ahir pensaves en avui fer una truita de trumfos.

Quantes vegades he anat a comprar patates a l'últim moment...

"Si, si.. Demà ho faré tot"

La ment funciona de formes estranyes als nostres propis ulls, però no pateixis per què la puc descriure fàcilment: a dins es poden distingir clarament dos figures, la d'una persona i la d'un mono.

• El mono no té memòria i sols vol jugar i jugar i passar-ho bé i fer-ho sense cap sentit.
• La persona és freda i sols vol fer alguna cosa productiva donant sentit a allò que fem.

Doncs bé, explicaré com funciona:

Obro el facebook i començo a fullejar la vida d'altres persones i mirar històries fins a les tantes, en realitat t'hi pots tirar 3 hores perfectament i fàcilment sense problemes.

Ah però havia d'explicar com funciona? Si, si.. ehm..

D'acord... obro el youtube i començo a mirar vídeos sobre arquitectura del Japó ancestral... bla bla bla "Demà ho faré"

Déu meu, quantes vegades he mirat vídeos al youtube fins a les tantes... Millor obro el google maps i començo a fer zoom a barcelona i segueixo tota la carretera cap a Solsona per conèixer millor el terreny.

Etc, etc, etc...

Sense adonar-te'n, el mono ha agafat el timó alegre i despreocupadament.

Ara bé, el simple fet de prendre'n consciència ja és un gran pas.

Però la pregunta és, realment hem de neutralitzar el mono per arribar a dur a terme els nostres projectes?

La resposta és, també per variar, senzilla:

no

Si féssim això no hi hauria sentit de l'humor, mataríem una part important del nostre ser, no viuríem en tota la nostra plenitud, ens tornaríem persones, no té perquè fredes sinó buides que no gaudiríem de tot allò que féssim.

El mono pot ser un gran aliat, i no és domar-lo ni bloquejar-lo sinó acceptar-lo, fluir amb ell deixant-lo sortir de tant en tant ja que aquest mono és com som nosaltres en essència. T'has d'ajustar a ell i ell s'ajustarà a tu.

Si veus que ha de molestar molt al "escriure un llibre", fes si o si, només "un paràgraf al dia" i després, per la resta, deixa'l sortir. A poc a poc sense adonar-te'n tindràs un capítol fet!

Facis el que facis a la vida, GAUDEIX