9 de febrer del 2021

Dissenyant un Joc amb Unreal 4

Menú principal del joc     

Bé, ja fa bora dos anys que no he escrit res i realment he estat molt ocupat ! Però ja anava essent hora de posar el meu blog al dia. Doncs sols diré dos paraules:

Human Twilight


Crepuscle Humà és la meva última creació en procés, un RPG de Supervivència on el jugador prendrà el rol d'un humil granger/a anys després de que una ona solar arrasés el planeta deixant-lo a les fosques, apagant tot aparell tecnològic y desembocant l'última guerra mundial.
"Amb les ones vam retornar a la revolució industrial, però amb la guerra, vam acabar vivint una vida salvatge de la supervivència del més fort."   Adam Hosler, l'últim president dels estats units
Fa aproximadament 8 mesos que l'estic desenvolupant utilitzant l'Unreal Engine 4, un motor gràfic que permet renderitzar fàcilment objectes amb 3 dimensions y programar còmodament un ambient per fer el joc una realitat.

El motor gràfic és famós per utilitzar una programació en forma de "Nodes" que es connecten entre ells amb fils anomenats "Connexions" a part de poder programar i ampliar directament amb C++ classes i bases com afegir i ampliar opcions per aquests nodes o el funcionament intern del mateix.

A la foto es pot veure com es gestionen 40 sons diferents quant el personatge xafa un sol tipus de terra al meu joc

Tot i que deu fer 4 anys que he anat tocant l'Unreal no fa gaire que m'hi he posat seriosament i la intenció és acabar el joc costi el que costi, el que em podria portar uns quants anys...

Crear jocs no és tant maco com sembla i comporta tot una sèrie d'habilitats que s'han d'anar cultivant sobre la marxa y creu-me.. n'hi han moltes i s'hi pot profunditzar moltíssim! Sobretot si s'hi treballa sol. Després de 8 mesos de feina constant encara estic fent les bases i el joc segueix en fase "Prototip", l'estat del joc més primerenc.

Expliquem una mica el joc en si.


L'inici d'una nova vida

L'historia gira entorn teu, una persona que ha perdut la família i tot el que tenia en mans d'uns bandits, el fet important i diferencial es que també resultes mort a l'escena... Les creences i religions antigues tornen amb força en una era on la supervivència juga un paper essencial, resulta que un dels déus et dóna una segona oportunitat a canvi de ser el seu herald i haver de "ser-hi" i "fer" el que se't demani.

Antics Déus
No el mal interpretis, no tindràs cap poder especial ni t'assegura la vida eterna sols es probable que puguis tornar després de la mort, sempre que mantinguis el seu favor, és clar.

El teu objectiu primordial no es res menys que fer pagar a tots aquells que han truncat la teva anterior vida, però abans, hauràs d'aprendre a sobreviure, saquejar, construir i elaborar per poder estar a l'altura en un món implacable inclús per els més forts.

Encara que.. No tot són perills i mals rotllos, trobaràs a aquells disposats a seguir-te, companys que et poden acompanyar als teus viatges i ajudar a construir un millor futur o inclús, una nova colònia..


El Disseny

L'historia es complica a mida d'anar avançant, el meu objectiu és donar total llibertat al jugador per acostar-se com vulgui als problemes que vagin sorgint y tot serà molt dinàmic, de moment hi hauran poques missions principals però sempre podràs decidir, com incomplir el teu pacte amb el déu, el que ocasionarà una cadena d'esdeveniments molt interessant.

El final també està escrit però serà el jugador qui decideixi quan acabar inclús havent-se passat el joc.

Em limito a crear els sistemes de forma que puguin ser dinàmics per evitar crear una experiència lineal a tota costa, el déu es podrà triar amb antelació i les intencions i personalitat de cada déu seran diferents, l'objectiu es que el joc sigui altament rejugable, essent diferent cada cop dins del possible.

També busco el màxim realisme possible per oferir una experiència que es senti realista, on un tret et mata o et deixa molt mal ferit i un duel sol durar poca estona, on qualsevol encontre molt probablement sigui l'últim. Aquest és un tret característic doncs pocs jocs reflecteixen el realisme tan fidelment.

L'opció de gravar la partida de moment hi serà, però es possible que es canviï per un guardat automàtic per assegurar una corba d'aprenentatge decent i com crec que s'hauria de jugar el joc (encara que també es probable que es pugui acabant triar, està per decidir..)

El Gore serà una part important del realisme.

Finalment busco realisme a tots els objectes i evitaré estilitzar-los dintre del possible, el que donarà una aparença final fotorealista.

El Món

Un món ple de vida, amb animals i recursos al teu abast.. O al dels teus potencials enemics, doncs tots els campaments i poblats tindran una raó de ser.



En principi és una illa de 64x64 km on es podran trobar diversos biomes com la neu, clima temperat, tropical, desert, platges amb mar, llacs i rius.

A l'Unreal, el mapa del joc utilitza un sistema anomenat World Composition on el divideix per nivells quadrats, podent-los carregar a mida que el jugador es va acostant, descarregant els que estan fora límits i no haver de carregar-los tots al principi, el que permet un rendiment òptim adaptable a una gamma molt àmplia de dispositius.

Els objectes, edificis, ciutats, plantes i roques es poden guardar a d'altres "capes" i també es poden carregar de la mateixa manera que es carrega el terra.

De moment l'illa serà sempre la mateixa havent estat creada i "pintada" manualment. Si puc arribar a tenir mai els recursos, faré que el mapa sigui diferent a cada nova partida.

El precari estat actual

Anys després de la gran última guerra poc en saben els fills dels sobrevivents restants sobre què va ser el detonant, molts dels que ho van viure tampoc en saben res i estem parlant d'una gran pèrdua de coneixements i cultura on la gran part de la població no sap utilitzar una arma de foc ni llegir.

La vida resultant és molt precària i amb prou feines la humanitat ha aconseguit formar les ciutats i el model de govern anterior, tornant als cabdills, líders de poblats o formant grups, normalment treballant la terra amb nuclis molt descentralitzats i ambients extremadament salvatges.

El teu pare era militar i la teva mare professora, essent una persona culta vas decidir viure en pau i formar una família a una granja a les afores del teu poble natal.

Hi han rumors d'un lloc on res ha canviat però asseguren que són llegendes, hi ha gent que viu a coves profundes i hi ha una ciutat que podria tenir un futur prometedor...


Els objectes i l'inventari

Personatge amb accessoris

Saquejar runes, cofres, armaris i cossos, obtenir objectes, intercanviar-los per quelcom amb substància que pugui alimentar o simplement diners o algun favor.

Portar armes, armadures, munició, carregadors, embenatges, menjar i aigua sols són algunes coses que et mantindran amb vida. El coneixement sobre mantenir les armes funcionals, fer-les servir, saber utilitzar les diverses municions, els estris mèdics o emprar un estil de lluita cos a cos en concret et permetran arribar allà on et proposis.

Saber parlar també és una arma a afilar per evadir un combat en algunes ocasions.


Recursos i elaboració


Amb fusta, fulles, pedra, carbó, metall, óssos, tendons... i una bona habilitat per desmuntar objectes es poden elaborar components necessaris per fer armes, medicaments, cuinar i tota una varietat d'objectes per fer-nos la vida més fàcil.

També podrem crear taules d'elaboració que al posar-les al món s'utilitzen per fer ítems més avançats com armes de foc i munició.


Armes de foc

Hi haurà una gran varietat d'armes de foc de l'era anterior així com armes de nova fabricació més casuals i absolutament menys fiables que també podrem elaborar.

Cada arma admet diferents accessoris que modificaran el resultat final ja sigui al disparar, al apuntar o al portar-la.

Cada tipus de bala té una penetració diferent així com cada tipus d'armadura té una coeficient de bloqueig envers al tipus que sigui i aquest serà menor cada cop que es danyi.

Encara que per arribar a danyar una armadura es necessari un coeficient de penetració mínim, el que fa l'ús dels tipus de bales molt important a l'hora d'afrontar segons quins reptes. Però hi hauran tipus de bales molt ben definits i fàcils d'entendre.

Col·lisió d'una Armadura
Cada armadura està ben ajustada i té varis blocs de col·lisió diferents, permetent que les bales puguin passar per els forats que deixa el propi disseny de l'armadura. També es té en compte la força de la bala al bloqueig, podent trencar algun os que altre quant no penetri la bala.

Les bales que penetren causen ferides més o menys grans depenent del calibre i, si no es tracten amb la suficient rapidesa, la víctima morirà dessagnada o perdrà la consciència per falta de sang i pel dolor. Els temps s'han intentat ajustar al màxim a la vida real, el jugador tindrà en tot moment indicadors que suggereixen l'estat en que es troba el personatge.

Si veus un túnel, no vagis a la llum i posa't un embenatge


Armes a distància i la melee

Des d'arcs, ballestes, llença-dards, "shurikens" i pedres a porres, espases, martells i ganivets..

Les espases i alguns moviments ja estan integrats i funcionen.


També les reaccions.





Ambient i clima


Un elaborat sistema del clima s'encarrega de decidir quant plourà o nevarà i en quina intensitat si és possible (a un desert no sol ploure mai), el vent també es un factor important a tenir en compte doncs afectarà al món directament, ja sigui als efectes FX com les fulles i el fum o directament les fletxes i bales.


Amb els mateixos materials que utilitza el terreny i la vegetació configurem unes propietats que ens permeten fer l'efecte mullat, el blanc de la neu o una calor inaguantable.

Quant neva, la neu va pujant lentament a mida que la neu vagi caient. La humitat també serà un punt a tenir en compte per la supervivència.


Aconseguim l'efecte de la neu aplicant un tessel·latge al seu material i configurant la seva alçada. Les empremtes apliquen un "render target" al material de la neu que es "dibuixa" amb uns components que s'han lligat al personatge el que, junt amb uns 30 sons de trepitjar neu, dona la gratificant sensació de que el personatge realment està xafant neu al avançar-hi.


I més, molt més

Molt més que encara està per venir !! I inclús per apuntar.. segur que m'he deixat coses x)


En Resum

Un joc viciós per el seus components de supervivència, elaboració i realisme, gaudint del factor més important, la total llibertat que es dona alhora d'afrontar el joc, podent organitzar-se i decidir en tot moment què fer i com sense perdre de vista clars objectius per aquells que segueixin missions.

Tu què creus?... Sobreviuràs als teus assassins, als perills del món i a un déu antic?


Pròximament... D'aquí uns quants anys... xD


6 de març del 2019

Procrastination

Quantes vegades he començat a fer un projecte i l'he anat ajornant fins a tenir que fer tota la feina a l'últim moment o no acabar-ho després de tot.

Vas a comprar i quan tornes a casa te'n adones que t'has deixat les magnífiques patates, aquells tubercles tan ben parits que queden bé amb tot i aporten bastant. Et dius a tu mateix, "maleït sia, haig de comprar patates" i ho deixes per l'any demà, "ja ho faré demà", dius, doncs el temps apreta.

Resulta que l'any demà no hi vas ja que, "avui no tinc pensat de cuinar res amb tubercles" i ahir pensaves en avui fer una truita de trumfos.

Quantes vegades he anat a comprar patates a l'últim moment...


"Si, si.. Demà ho faré tot"


La ment funciona de formes estranyes als nostres propis ulls, però no pateixis per què la puc descriure fàcilment: a dins es poden distingir clarament dos figures, la d'una persona i la d'un mono.

  • El mono no té memòria i sols vol jugar i jugar i passar-ho bé i fer-ho sense cap sentit.
  • La persona és freda i sols vol fer alguna cosa productiva donant sentit a allò que fem.

Doncs bé, explicaré com funciona:

Obro el facebook i començo a fullejar la vida d'altres persones i mirar històries fins a les tantes, en realitat t'hi pots tirar 3 hores perfectament i fàcilment sense problemes.

Ah però havia d'explicar com funciona? Si, si.. ehm..

D'acord... obro el youtube i començo a mirar vídeos sobre arquitectura del Japó ancestral... bla bla bla "Demà ho faré"

Déu meu, quantes vegades he mirat vídeos al youtube fins a les tantes... Millor obro el google maps i començo a fer zoom a barcelona i segueixo tota la carretera cap a Solsona per conèixer millor el terreny.

Etc, etc, etc...

Sense adonar-te'n, el mono ha agafat el timó alegre i despreocupadament.

Ara bé, el simple fet de prendre'n consciència ja és un gran pas.

Però la pregunta és, realment hem de neutralitzar el mono per arribar a dur a terme els nostres projectes?

La resposta és, també per variar, senzilla:

no

Si féssim això no hi hauria sentit de l'humor, mataríem una part important del nostre ser, no viuríem en tota la nostra plenitud, ens tornaríem persones, no té perquè fredes sinó buides que no gaudiríem de tot allò que féssim.

El mono pot ser un gran aliat, i no és domar-lo ni bloquejar-lo sinó acceptar-lo, fluir amb ell deixant-lo sortir de tant en tant ja que aquest mono és com som nosaltres en essència. T'has d'ajustar a ell i ell s'ajustarà a tu.

Si veus que ha de molestar molt al "escriure un llibre", fes si o si, només "un paràgraf al dia" i després, per la resta, deixa'l sortir. A poc a poc sense adonar-te'n tindràs un capítol fet!


Facis el que facis a la vida, GAUDEIX


11 de juliol del 2018

"Xist" Ràpid

Això és una hàbil conversa per part d'un Pare al seu fill:

Papá, ¿cómo no lo sabes todo?

Agafa el pare i diu:

YO no lo sé tó..

TU no lo sabes tó..

ELLA no lo sabe tó..

El fill, sorprès, pregunta:

Pero, ¿quién lo sabe tó?

Emmanuelle Eto

Pero, ¿quién és Eto?

El que lo sabe tó..

Pero... papá ¿quién és Eto?

El que juega al Teto.

Pero, ¿qué és el Teto?

TU te agachas y YO.. no lo sé tó...

Pero...






Hijo... Pregunta a Emmanuelle Eto.

13 de juny del 2018

The Quest, la novel·la interactiva




He estat ocupat escrivint un llibre... I programant la seva base amb javascript, css i html5!!

Només he fet el 1er capítol per veure la resposta de la gent, si en realitat l'arribo a publicar oficialment a cada final de capítol hi haurà publicitat.

Pots probar-la aquí: https://tha-quest.firebaseapp.com/

És en català i només en català de moment, encara que està pensat i programat per incloir-hi tots els idiomes que puguin venir si triumfés.. però per triumfar, primer hauria de fer-ho amb català i només català. Millor evitar més feina del compte!



Estic molt orgullós del meu sistema de combat, del sistema de suborn i la manera en que he solucionat molts dels problemes fen-ho.

Segur que no són la millor manera i hi han mil maneres millors, però mai he estudiat "oficialment" per això i m'he espavilat amb el que he buscat per mi mateix. Un dels millors llocs per ajudar a solucionar els problemes és a: https://stackoverflow.com/

Si t'interessa fer una aplicació com aquesta, és a dir, javascript + css + html5 la millor manera per aprendre, en el meu cas i segons la meva opinió, és mitjançant els exemples i exercicis, entenent com realment funciona ja que així t'estalvies tenir que memoritzar.

Un bon començament és (amb anglès): https://www.w3schools.com/jS/default.asp

El fer-ho, és molt important, copiar codi d'allà i un altre de per allí també ajuda si acabes entenent com funciona.

Encara que, al cap i a la fi, lo millor es gastar-se la pasta i anar a un curs de Javascript o, millor encara, de Progressive Web Apps. Je je je xD




Els Service Workers són molts interessants i molt útils, doncs gestionen les dades que han de sortir o venir d'internet, el que poden gestionar les dades localment i no ser necessari tenir connexió a internet per obrir la pàgina si així han estat programats.

És el que he fet en aquesta app, sols necessites carregar-la al començament, un cop carregada tot es guarda localment al móbil, ordinador, tablet, etc.. i ja no necessites connexió per jugar i veure les demés pàgines del joc. Se't obrirà sempre sense gastar-te les valuoses dades.

Quan afegeixi un nou capítol, en teoria el service worker ha de detectar que el contingut és més gran del que ha guardat localment i així se'l tornaria a baixar. Però si no hi hagués internet això no passaria i podries seguir jugant els capítols anteriors sense problemes evitant el malaït missatge de: No hi ha conexió a internet.




En resum tota una experiència, intentaré abarcar el màxim possible per veure si agradaria una cosa així, ja he publicat per el facebook i avisat a col·legues i familiars que sé que els agrada llegir, si estàs llegint això i veus que val la pena, comparteix l'adreça i ajuda'm a arribar més lluny, ja que si no veig que això agrada no ho seguiré endavant.

Hi han moltes coses per fer i moltes coses wapes que es poden fer, tot un univers d'històries per venir, no hi ha més límit que la nostra pròpia imaginació!!

Salut i Cultura!!

28 d’octubre del 2017

Què és l'actual democràcia ?


No es pot negar que a tots ens afecta..

Tants anys cercant la veritat, tant temps destramant el nostre actual govern, tants dies cagant-nos amb el sistema i, a vegades injustament en els que ell moren, molts d'ells ignorant el que realment està succeint... Com la gran majoria ❤

Tan sols uns pocs, que són els que ho controlen en realitat.. però ja no.. aquí hi ha una resposta, una definició, intel·ligible i amigable per a tothom, d'un dels coneixements que necessitem per poder avançar en aquesta nova era i poder formar un estat que funcioni de debò, per a tothom millorar i no al revés. 





Els partits no funcionen.. la no-democràcia actual no funciona.. Estava cantat, ja era massa clar..

Ara bé..

Farem alguna cosa al respecte?

Si volem fer alguna cosa hem de ser tots, anar tots a una.. i per aconseguir això és necessari que tothom entengui el problema i vegi una possible solució

Compartiu aquest "manuscrit" secret per a coneixement de tothom !


Salut i cultura companys !

18 d’octubre del 2017

Outrage - Pel·lícula de Takeshi Kitano (Subs amb Català, Castellà i Anglès)


El temps passa, les normes canvien y la yakuza s'adapta a la nova societat. Els gangsters d'amèrica ja fa anys que són història.. Els yakuzes es mantenen als seus territoris encara avui en dia controlant els baixos fondos de Japó. En una època on ja no hi ha cabuda per ser yakuza, els que resten vius, manipulen, maten i s'esvarallen entre ells per obtenir més territoris, més diners, més poder.

Obligacions, enganys, punyalades per l'esquena, suborns, assassinats entre famílies, germans i caps.. Un president que se'n cuida de tots i alhora té els seus propis plans. Tothom mira per ell mateix i poder ascendir per arribar al cap de munt, ningú es pot fiar de ningú.

Una pel·lícula Kitano.. violenta, sagnant i contundent, situacions recargolades que involucren a camells de drogues, un ambaixador negre, una serp, una mestressa de casa i un policia que només fan que ascendir-lo.. Recomanada !






Info
---------------
Nom: Outrage-WRD.mp4
Format: MPEG 4 a 750 Kbps
Longitud: 708 Mb  per 1h 49mn 43s 577ms
Aspecte: 640x272 (320p)

Audio: MP3 a 129 Kbps
Info: Stereo, 2 Chn, 48 Khz Japonès
Idioma: Japonés amb Subtítols (Activar els subtítols i seleccionar-lo)
Subtítols: Traduït al Català de l'anglès, també hi ha Castellà i Anglés
---------------



Introducció i Jerarquia



El Clan Ikemoto, el seu cap es l'Ikemoto, líder regional i família amb bastants territoris.





El Clan Otomo, afiliat al Clan Ikemoto, el cap és l'Otomo (Takeshi Kitano) són una família petita encarregada de netejar els draps bruts i les feines dures.





La Organització Sanno-Kai, el seu cap és el Senyor President, el màxim exponent, el seu segón és en Kato.


El Clan Murase, el seu cap és en Murase, líder regional i família rival de la Sanno-Kai però aliat amb el Clan Ikemoto per un pacte "entre germans" entre Murase i Ikemoto.




És senzill, Otomo depèn d'Ikemoto que al mateix temps depèn de Kato i aquest al President, qui té a tots els clans sota els seus peus.

Ikemoto i Murase tenen un pacte entre germans al conèixer-se a la presó.

I quan pretenen fer més del compte.. 

Comença el show




Què la disfrutis ! Salut !

6 d’octubre del 2017

Monòlegs per els trobats versicle segon, els polítics

Què és ser polític?

Per resumir què és ser polític a un nen jo li diria

- Estimat nen, ser polític és com ser un actor al "Game of Thrones"

- Però que és "Game of Thrones"?

- És política fill.

Després aniria a l'escola i el nen cada cop que vegi a un polític diria:

- Mira ! En Dit Petit*!!

I la mestra es pensaria que, o bé és superdotat, o té un pare molt cabrit..


Ja veig l'anunci de "Es busquen polítics per treballar a Catalunya"

Habilitats Principals:

+ Tenir cara de ximple, i caure bé al públic
+ Ser bon actor, i caure bé al públic
+ Ser un estratega amb puteria, i caure bé al públic
+ Saber ser un cabró i caure bé al públic

Sinó es compleixen totes les habilitats principals considereu ordenar-vos cardenals

Requeriments Secundàris:

+ Indispensable carnet de xarlatà, horari tripartit, 1 hora diària de maquinacions la resta lliure
+ Parlar el Català, normal, saber insultar amb Castellà, no fa falta saber anglès, ni alemany, ni francès, ni italià, ni portuguès, ni japonès, ni xinès, ni àrab, ni rus, ni xec, ni suahili, fa falta ser gil...

Però.. el poble segueix sent manipulat i no acabem de ser'ne conscients.. o si? La generalitat no crec que busqui la independència, el que busca són problemes utilitzant a la gent i el nostre sentiment català per després fer un pacte amb espanya i acabar tenint més autonomia..

Encara que tot cobra sentit quan obres el whatsapp d'un polític del PP i obres el grup "la moncloa"

----------------------------------------------------------------

Cospe - ¿Qué hacemos hoy Raji?   8:01

Mariano - ejejejeje buenosh dias hoy vamosh a tocarnos los huevos, cómo shiempre   11:30

Carles Puigdemont - ¿Y que pasa con los catalanes y nuestro trato?   11:31

Mariano - Todo shigue su curso cómo habia previshto.. déja que la policia nacional se lo pashe bien.. shi la cosa va a peor entonces anunciaremosh lo pactado, Coshpe, ¿te hacen unas birrash en la monclo?   18:12

Carles Puigdemont abandonó el grupo   18:13

----------------------------------------------------------------

Encara que lo més probable fora així:

----------------------------------------------------------------

Cospe - ¿Qué hacemos hoy Raji?   8:01

Mariano - ejejejeje buenosh dias hoy vamosh a tocar los huevos a los catalanesh, cómo shiempre   11:30

Carles Puigdemont - La Independència o la Vida Marianu   11:31

Mariano - ¡ MALDITOS CATALANESH ! Dejadme en paz...   11:32

Mariano abandonó el grupo   11:32

----------------------------------------------------------------

Tapar els fraus, mentir per obtenir, parlar per parlar, discutir per discutir, és això el que entenem com a política?

Si.. no.. és exactament així

Però no crec que tot sigui realment culpa seva,

Van arribar al món, néixer, créixer i al posar-se a la política algú va dir..

- I si ho millorem?

Al preguntar-ho a més d'un, tots deien..

- Eii no tan ràpid company.. no veus que ja hi ha una història muntada que funciona, perquè tocar-ho? encara ho espatllaries més..

I al final van desistir de mirar-se res nou que pogués anar millor..

I no m'estranya perquè el que és necessita és més d'un senyor amb titulació en enginyeria antropològica i no quatre polítics !

Però realment què seríem sense els polítics?

No tindríem a ningú amb qui cagar-nos i donar les culpes, si, ja sé què viuríem millor, però la cosa és tenir un punt de fuga súper fiable i inamovible

No tindríem jubilacions ni històries d'aquestes.. total, qui vol jubilar-se?

I qui vol una menestra de verdures?

En resum, per molt que els critiquem i ens els vulguem pelar a vegades fan coses bones.. molt de tant en tant.. casi imperceptible, però ho fan.. ocasionalment.. en ocasions contades.. QUASI MAI

xD Una abraçada !

* Meñique

5 d’octubre del 2017

La Flama, Remastered + Hearts of Iron 3 TFH v4.05

Hearts Of Iron 3 La Flama

17 de juliol del 1936, una guerra civil esclata a espanya, els nacionalistes es rebel·len, els catalans potser també..

Catalunya, de les mans de Lluís Companys des de la generalitat organitza la defensa de la nostra terra, molts catalans corren a allistar-se, es deixa de llaurar la terra per lliurar una guerra, es formen esquadrons, regiments, divisions, grups d'exèrcit, es planifiquen entrenaments per els soldats, s'entrenen oficials, es traça la logística i s'entaulen conversacions amb nacions veïnes per comerciar i demanar ajuda..

En una època turbulenta i agitada per la traïció, un poble enganyat i manipulat fins a la medul·la, els alts càrrecs polítics s'encarreguen de decidir el futur d'una nació.

Els nostres aliats.. la república i andorra, tots alçats contra el feixisme nacionalista, no només hauràs de guiar a les nostres forces cap a la victòria, una gestió econòmica ferma i contundent és necessària. Els plans.. els nostres plans com a nació depenen de tu, sols tu pots decidir i encarar com es desenvoluparà la acció i les victòries venidores en aquestes terres nostres i aquesta europa que està a punt de ser esquinçada per un mal major que està per venir..

S'acosta alguna cosa que es pot olorar a l'aire.. s'entreveu entre els núvols.. es sent per la terra.. les pedres es mouen.. el vent bufa.. és el moment de moure's













Descàrregues

El joc:

Hearts of Iron 3 TFH v4.05 (GOG Edition) Torrent (3.36GB)

El mod:

(clicar a l'icona de descarregar a dalt a la dreta)



Instruccions per la instal·lació i vici:

+ Executa el "setup_hearts_of_iron_iii_2.0.0.1.exe" i instal·la el joc

+ Ves a DLC i executa el "setup_hearts_of_iron_iii_dlc_collection_2.0.0.1.exe" i instal·la les DLCs

+ Extreu l'arxiu "LaFlama_TFH.rar" a la carpeta "Hearts of Iron III" que és a on hagis instal·lat el joc, per defecte a "C:\Program Files\Hearts of Iron III"

+ Al Launcher, clica dos cops a "La Flama" per activar el mod i prem a "Start Hearts of Iron III"

+ Viciar-se amb paciència i dedicació je je je

El mod hauria de quedar a "C:\Program Files\Hearts of Iron III\tfh\mod" si no es veu al launcher


Posar-lo amb espanyol:

Anar a Documentos > Paradox Interactive > Hearts of Iron III
"C:\Users\Nom_Usuari\Documents\Paradox Interactive\Hearts of Iron III"

Obrir el arxiu "settings.txt" i canviar "language=l_english" per "language=l_spanish"

Fer el mateix per el mod a Documentos > Paradox Interactive > Hearts of Iron III > LaFlama
"C:\Users\Nom_Usuari\Documents\Paradox Interactive\Hearts of Iron III\LaFlama"

Així tant es jugui amb el mod com no, el joc estarà amb espanyol.


Per qualsevol problema fes un cop d'ull al "Llegeix-me.txt" del rar o deixa un comentari :)


Salut !

Veni Vidi VICI


13 de setembre del 2017

Monòlegs per els trobats versicle primer, els cures

A quí no li agrada riiure?

Últimament m'estic viciant als monòlegs, són meus i intentaré posar-los aquí.

Amb perdó a tots els cristians practicants ! La cosa va de cures



Són dos cures:

- Pare Bençeslao, amb tots els últims canvis de l'iglesia, vostè creu que arribarem a veure als cures casats??

- Nosaltres no, però els nostres fills si.

A vegades hem pregunto la pregunta eterna de si els cures i monges es fan palles... No és algo que realment m'interessi però és un bon punt per no fer-me mai cura.

Existència espiritual? Crec que es perden algo essencial.. pobrets...

Després passa el que passa..

Però on hi hagi bon vi...

Ja no es perden tant o es perden més encara:

- Bençeslao, com resava aquella oració?

- Si home, ave maria plena de esgràcia, lliureu-nos dels pecadors... Marededéu no me'n recordo de com seguia...

- Ah si Bençeslao, aquest vi es brutal

- Plena de gràcia...

- Enriute'n dels pecadors

- Amén.

I ja està... No feia falta saber més mentre repartissis l'eucaristia amb el vi del Bençeslao entre els congregats.

El Pare Bençeslao llavors podia donar llargues xerrades sobre la fermentació i refinament del vi que tothom estava content i expectant.

Es creava tal ambient d'alegria i perdó que al moment de donar-se les mans la gent ja no es dona les mans sinó que s'abrasaven uns els altres es petonejaven i gaudien com mai de la seva companyia.

Ah en Bençeslao, què tan famós es va fer... Que van erigir una estàtua sostenint una garrafa de vi entre les mans en honor seu, fins i tot es deia que curava la ceguera i aixecava als morts.. !!

Després d'ell, ja res va ser el mateix.

18 d’agost del 2017

Les Formigues i els secrets que amaguen

Formigues! 

El que més crida l'atenció d'aquests bitxos es la seva capacitat d'adaptar-se i de treballar en equip.

No fa massa que tinc formigues a casa, i no de les que es posen en tubs de plàstic o caixetes transparents a on gaudeixes observant-les mentre mengen.. sinó de les silvestres, autèntiques depredadores sobrevivint lliurement, creant expedicions llarguíssimes buscant menjar tot desesperades per els llocs més inhòspits de la cuina, petites espavilades que primer o exploren tot i un cop troben indicis de fonts comestibles després criden a la marabunta per arrasar el que queda.

Després d'observar-les amb certa diversió, al poc hem vaig adonar de que eren un problema ja que, en poc temps, creixien en nombres cada cop més i més grans arribant a llocs desagradables per estar apartant-les cada dos per tres...

El que hem vaig plantejar de trobar una solució que no impliqui matar-les a totes, almenys directament, i això va implicar plantejar-me varies preguntes que algunes gairebé m'han mantingut despert per les nits...

Com es pot no matar-les i conviure o fer-les fora? Tenen depredadors? I com s'organitzen? Hi ha algú que les mana?

Clar que si hagués algú que les manés, decapitar el cap de la serp deixaria el cós immòbil.. oi?

Les formigues treballen individualment molt eficaçment però funcionen amb una estreta cooperació unes amb les altres mitjançant un element molt important en la seva societat: La comunicació.

Es comuniquen de varies maneres, ja sigui amb el tacte de les seves antenes, amb la química que segreguen i inclús amb les vibracions dels seus tòrax.

Mitjançant les antenes es saluden i es reconeixen unes amb les altres "olorant-se" o "sentint-se", reconeixent també els rastres químics i, "conversant", per saber les últimes notícies de la colònia entre d'altres possibles conversacions profundes que puguin tenir, com es veu més endavant.


Amb la segregació de rastres químics una formiga exploradora es capaç de fer un camí deixant un rastre discontinu al buscar menjar, ja sigui per saber tornar o si aquesta no torna almenys saber que per allà hi ha un perill, quant la exploradora troba una font de menjar, primer s'emplena a rebentar (no només per ella, sinó per el bé de la colònia, guardant-lo en un estómac social) i després, al tornar, deixa un rastre continu que indica que es un camí apte a seguir per les demés formigues obreres, i finalment al arribar a la colònia deixa provar el menjar com "demostrant" el que es troba al final del rastre, convencent a les demés obreres que s'ha d'anar a buscar.

Aquí la reina té poc a veure en aquesta decisió, doncs ella es concentra a augmentar els nombres de la colònia per la seva col·lectiva supervivència.

Els "guerrers", les formigues més grans amb mandíbules superiors són bàsicament un tipus d'obreres, encarregades de fer les feines més pesades com tallar el menjar per facilitar-ne el transport, podent entrar sense problemes a través dels corredors per emmagatzemar-lo i, en casos més extrems, de defensar la colònia si aquesta es atacada.

Mitjançant les vibracions, les formigues son capaces de demanar "reforços" si una feina és massa dura o si la quantitat de menjar es molt gran per enviar a les necessàries. També, si això no funcionés, ja sigui per el tipus de terreny o d'altres influències, les que arribin portant menjar en la primera tanda demanaran més "reforços" necessaris si no han estat suficients els que la primera exploradora havia "demanat" amb les antenes.

La vida d'una formiga comença al tenir cura de les cries i de la reina, després d'un temps de servei "s'ascendeix" a constructora o recol·lectora de segona, les més veteranes serveixen al front, sent exploradores i pioneres en recol·lectar, així si alguna cosa inesperada sorgís.. aquestes ja estan al final de la seva vida útil i moren honrosament per la reina.


Tenen bastants depredadors, les de casa, el principal és l'home, hi han persones que se les mengen i inclús les fregeixen, però lo més normal es matar-les només veure-les, després hi han aranyes i dragonets que podrien preferir menjar-ne. A la naturalesa en tenen molts, des de granotes, abelles, d'altres formigues al famós ós formiguer, encara que hi han espècies que han desenvolupat maneres efectives per contra-acatar com les que escupen àcid, entre d'altres.

Moltes formigues creen simbiosis amb el seu entorn, hi han formigues que viuen a les plantes carnívores, sent immunes al seu àcid oferint protecció a canvi. Alguns tipus de formigues utilitzen uns éssers petits anomenats pugons els quals "domestiquen" i en treuen un suc ric en proteïnes que aquests produeixen al succionar la sàvia de les plantes, a canvi les formigues els protegeixen i els porten als llocs més sucosos de la planta, com fem nosaltres al pastar bestiar portant-los a les zones amb l'herba més verda. També, hi ha un tipus de formiga que "esclavitza" d'altres formigues per sobreviure.

Conclusió

Així, "la ment rusc" no es més que la suma de les decisions de cada individu de la colònia, encara que cada individu no en sigui necessàriament conscient, sense líders ni generals aquestes criatures pre-programades són capaces de sobreviure a cada entorn i mantenir-se vives adaptant-se a cada situació amb una eficàcia sorprenent, i si s'acaba el menjar.. toca mudar-se!

Realment no som tant diferents els humans amb les formigues, des de la societat en que vivim i els papers que complim en aquesta, sent com un gran formiguer que cada acció afecta, fins a la nostra capacitat d'adaptar-nos. Encara podem aprendre del seu comportament i dels secrets que amaguen, les persones també podem tenir aquesta.. "ment rusc" i un clar exemple és la gran xarxa d'internet, com la magnífica i ultra-completa enciclopèdia: La Wikipedia, on recull lo millor de cada especialització, entre d'altres coses.





Sabies què?

Una formiga obrera viu d'1 a 3 anys de vida, mentre que els mascles viuen relativament molt poc i les reines poden arribar fins a més de 30 anys.

Les futures reines es reprodueixen a l'aire amb un mascle, just abans de que una nova reina busqui, trobi i fundi una nova colònia.

Moltes empreses de logística i plans logístics s'han inspirat de les formigues i la seva eficiència.

Estudis recents han descobert que les formigues especialitzades més veteranes ensenyen a les seves successores com fer més eficaçment la seva feina a la seva especialització. També, de que són capaces de transformar la seva genètica per convertir-se en un altre tipus d'obrera havent nascut d'un tipus en concret.

Matar a la reina no mata a la colònia, totes les obreres són aptes per a pondre ous, mentre la reina tingui una olor de fertilitat tot anirà bé, sinó, l'obrera més apta seria coronada per el benestar de totes.

L'esperma del mascle s'emmagatzema a una zona de l'abdomen de la reina i la reina el fa servir durant 20 anys, o més. El primer banc d'esperma mai creat!

L'únic perill que no han desenvolupat cap manera per adaptar-se és el foc. Cosa lògica, si tenim en compte que si no fos per això i altres reguladors les formigues en sí serien una plaga.

Experimentant amb dos grups de recol·lecció diferents dins de la mateixa colònia, científics professionals han descobert que mentre un grup sempre trobi menjar, aquest organitzarà més i més sortides com més èxit tingui, l'altre en canvi, s'aniran reduint proporcionalment les sortides i es destinaran a d'altres feines les formigues que ja no siguin seleccionades per aquell grup.




Maneres no agressives de fer marxar una colònia de casa

La manera ideal he pensat, que no sé si funcionaria i ignoro si actualment es podria fer, es imitar l'olor químic de la colònia, i deixar un rastre a fora de casa per fer-les marxar, clar que lo ideal fora que aquest olor químic donés la ordre de mudar-se a totes les formigues incloent la reina. No sóc químic però molaria :D

Una possible solució, més realista, es matar o "agafar i apartar" a les exploradores, així no arriben a la colònia i serà cada cop menys probable de que d'altres exploradores s'aventurin a on ningú a tornat mai. Finalment desistiran i es mudaran a un altre lloc per si soles.

Per arribar al mateix punt d'abans, algo encara menys agressiu i molt recomanable, es no deixar absolutament res d'aliment a enlloc, netejar els plats en tot moment, escombrar regularment, no deixar-se res a la vista i assegurar que els calaixos on hi hagi menjar estan segellats hermèticament. Al no tenir suficient entrada de menjar, es mudaran a un altre lloc.

Aquesta última solució és la que he adoptat i sembla funcionar ! no hi ha més rastre de formigues llevat d'unes poques que semblaven viure a la pica de la cuina.



Maneres agressives d'eradicar a les formigues

Hi han productes químics fets per l'home que eradiquen a les formigues..

Tapar els forats que facin servir, ja sigui amb guix o "aguaplast" o fins i tot, silicona. Si costa veure d'on surten, es podria cebar-les deixant un tros petit d'ou per la zona i als pocs moments tindràs una fila de formigues agafant, tallant i transportant cap a on està la seva colònia..


I res més, Salut i Endavant !

3 de maig del 2016

Colonization CAT (GOG Edition)


M'han dit que hi han problemes per engegar els colonizations anteriors així que he pujat la versió GOG que funciona segur a tots els windows incloent el Windows 10! sense complicacions.





Instruccions pel vici

+ Descomprimir el "ColonizationCAT(GOGEdition).rar" a on es vulgui.

+ Obrir el "setup_colonization_2.0.0.10.exe" i instalar, per defecte s'instala a la "C:\Archivos de programa\Colonization"

+ Aplicar la traducció (si es vol jugar amb català), descomprimint el contingut de "TraduccióCatalà.rar" a on s'ha instalat i sobreescriure. (també es pot descomprimir primer i copiar/enganxar la carpeta MPS a on s'ha instalat)

+ Viciar-se !


Amb aquesta versió hi ha el soundtrack original inclós al .rar amb el seu manual i referències ràpides per saber que és què, amb format pdf i amb anglès! Quan s'instal·la es crea un accés directe a l'escriptori, no té pèrdua!

Sóc pesat amb aquest joc xD, realment és el precursor de molts jocs d'estratègia pura!

21 de desembre del 2015

Contes per als trobats - S'ha de sobreviure! s'ha de menjar...

En algun lloc a prop d'un poble deixat de la mà de déu...




Ser qui som no és fàcil senyors! Has de matar o morir, robar i sobreviure, per ventura hi ha algo millor? Creieu que treballant dur al camp i tenint que compartir el menjar amb aquells que no se'l guanyen és millor?

"Noo!! Nooo!!"

Us he reunit aquí per assestar un colp dur a aquells porcs que creuen que es pot tornar a viure assenyadament!! ASSENYADAMENT els hem demanat menjar!! I de males maneres ens han rebutjat! Mal de vent que els quedi res per endur-se'n a la boca!!

"Sii!! A per ells!!"

La cosa és senzilla captaires... al capdamunt del turó hi tenen el magatzem, no són més que quatre gats! Entrem i agafem tot el que puguem, utilitzant els sacs per el menjar i els garrots per la gent que se'ns posi al davant! Queda clar!!!??

"Siiiii senyor!!"

Seguiu-me porques Rates! És hora d'agafar el que ens pertoca!!


---------------------- 2 hores després, resguardats i apartats de la resta... ----------------------



"Ens ha sortit prou bé Miquel, només han caigut dos dels nostres! jajaja"

El que fa la gana company!! Aquest cop ha sortit bé!

"Inclús tenien cervesa aquells pobres desgraciats! Havies d'haver vist el novençà empenyent la bota!"

L'he vist al final, quan la bota empenyia al novençà muntanya avall jajaja!

"Encara sort que hem salvat la bota!! El novell però, n'ha sortit abonyegat! Celebrem-ho!!"

Brindem!

Per els ineptes de la nostra companyia!! Que apart d'empassar-s'ho tot! Han fet la seva feina!!

"I per el nostre benaurat cap!! Què és lo puto crack!!"

Ahhh ja he murmurat el pròxim cop... Digues'me una cosa, no t'has cansat de pobres recompenses? No preferiries algo.. més... ben parit!?

"Ben parit? jajaja en sé unes quantes coses de ben parides!!"

Ben parides com les peces més brillants que hagis vist mai a la teva vida? Després d'això, company, no ens caldrà robar en tres anys...


20 de desembre del 2015

Contes per als trobats - Una mica d'història...

La Terra, 2045 d.C.
En un futur no molt distant, en una escola allunyada de tota societat coneguda...

Ja fa vint anys de la primera tripulació exitosa a Mart...

Grans passos per els éssers humans avançant en tecnologia! promeses de polítics de tots els governs del món! d'una vida millor! a un altre planeta.. mà d'obra barata van ser un cop allà, construint el que era el futur.. un futur per a tots, però no per a tots, per als terrícoles, va ésser una maledicció...

Varen construir-se moltes ciutats avançades des de llavors, varen deportar-se de tornada a la terra molts milers de treballadors un cop feta la feina, doncs només aquells amb molts negocis i contactes podien realment viure allà...

Això va dividir per complet a la Terra, van haver grans manifestacions que fàcilment es convertien en carnisseries per part dels governs i els seus cóssos de seguretat el que va provocar encara més violència per part dels ciutadans de classes mitjanes o pobres i finalment... l'evacuació...

L'evacuació general d'aquells que tenien suficients diners per haver-se comprat terres i el tiquet a mart... d'aquells que es gosaven posar en un graó per sobre! d'aquells que es miraven als de sota com a inferiors.. Separant-se per complet, dessarraigant la classe alta de tot lo demés... el capitalisme va acabar per a tots nosaltres...

"Estàvem molt equivocats, com viure així? amb aquestes diferències de classes?"

Ara no, Albert, deixa'm acabar.

La situació era molt perillosa, sense governs, sense protecció ni seguretat va governar l'anarquia per molts anys, alguns pobles van reaccionar establint un cap, forces de seguretat i normes, per a protegir-se del que pogués venir de fora, d'altres no van tenir tanta sort...

Tots sabeu que els diners eren la moneda de canvi de llavors. Doncs, com sabeu, llavors van deixar de ser-ho, tornant al intercanvi de béns més útils, deixant a un lloc els papers de colors.

"En Marc, un amic, en fa col·lecció!"

Albert..

"Però mestre... ell diu que tornaran a ser la moneda de canvi general!!"

Això és més que discutible, doncs no tot s'hauria de poder canviar amb papers de colors..

"Albert, deixa acabar al mestre!"

Per on anavem? Ah si.. si, l'agricultura! els pobles que van aconseguir normalitzar-se van sobreviure gràcies a la subsistència que donen l'agricultura, la ramaderia i la pesca, els camps van tornar a ser sembrats, el bestiar alimentat i els rius i llacs tornaven a ser pescats per aficionats i professionals.

Alguns se'ls donava bé l'electricitat, d'altres eren tècnics professionals, en el nostre cas no ens va ser difícil reconnectar i mantenir la llum que tenim encara avui dia. Les feines oficials es pagaven amb menjar diari i un lloc on viure, aquí encara seguim oferint el mateix tracte per aquells que vinguin de fora.

A fora, actualment, els tractes són més o menys iguals, però ningú t'assegurarà que es compliran, heu d'anar amb compte amb aquestes coses! Procurant tenir un pla per si algo fallés.. Els pobles que creixen i els llocs amb somriures solen ser bones opcions per assegurar-se el pagament.

"El meu pare diu que no hi ha escopeta que no asseguri el tracte final..."

Si, Maria, però segurament no sigui la millor opció...

Utilitzeu el cap, reflexioneu sempre en solucions evitant la violència, sempre que es pugui i confieu en vosaltres mateixos fills meus! Aneu i floreixeu! Floreixeu!!



© Dorje, propietat intel·lectual

18 de desembre del 2015

Zatoichi Remake Español !!!



Bones noves!!


Et sents bé? de guais? amb ganes de menjar-te el món? tot va com hauria d'anar? o et sens sol/a, fatalista amb ganes de escupir i matar?? o potser... algo com equilibrat? sigui com sigui... passa d'estats emocionals i.. mira't Zatoichi*! que millor que veure com un payo cec soluciona els problemes d'un poble on només hi han que problemes? ... ja ho dic jo! no hi ha res millor ! A cas creus que Tu no ho podries fer? jejeje ja ho dic jo! clar que SI !!

Al més pur estil Kitano, la volia tornar a veure quan de sobte...

Buscant per internet no hi ha agut manera de trobar-la amb espanyol i bona qüalitat, havent tansols pobres versions de 700mb i de molt mal veure, és per això que he remasteritzat la pel·licula Zatoichi jo mateix!! agafant el vídeo original de 720p BlueRay x264 amb japonès i afegint el audio en castellà amés de combinar els efectes d'ambdós quedant un resultat brutalíssim!! Amb no més de 980mb !!!

[He utilitzat el senyor Reaper per sincronitzar l'audio i fer la masterització final, lo sinyó Nero AAC Encoder per passar el resultat .wav (només audio) a .mp4 i finalment el Yamb per afegir la pista ja sincronitzada, masteritzada i recombertida al video original (.mp4).]

El resultat? pots veure'l tu mateix/a!!

----------------------------------------------------------
Info

General: Zatoichi[Remastered by Dorje].mp4
Format: MPEG-4 a 1.434 Kbps
Longitud: 972 Mb per 1h 55mn 43s 680ms

Video: AVC a 924 Kbps
Aspecte: 1280x696 (1.839) a 24 fps

Audio: AAC a 247 Kbps
Info: Stereo, 48 Khz
Idioma: Espanyol
----------------------------------------------------------
Descàrrega Directa / Visionat Directe

GooglDrive

---------------------------------------------------------------------

Que la disfrutis !!!



*És realment opcional xD, simplement la recomano d'una manera poc ortodoxa jeje